dimarts, 28 d’octubre de 2014

Art d'Artistes



Això és una entrevista INVENTADA. Els fets sobre la vida d'aquesta meravellosa escriptora i sobre els seus llibres són REALS. Però els seus pensaments i opinions que es reflexaran estan inventats per mi.

Entrevista Susan E. Hinton

La missatgera de la màgia de les paraules

Susan E. Hinton va néixer a Tulsa (Oklahoma) el 1950. Al no trobar cap llibre que realment li agradés a la biblioteca municipal i amb tan sols 17 anys, va escriure la seva primera novel·la, "Rebeldes". Va obtenir un gran éxit de crítica i públic i fou traduïda a molts idiomes.
Va abandonar la seva carrera per casar-se i després de viatjar per Espanya amb el seu marit van establir-se a Califòrnia, on aquest havia obtingut una plaça de professor. Després del gran éxit de "Rebeldes" publicà nombroses novel·les infantils i juvenils, tan exitoses com la primera. Destaquen "La Ley de la Calle" (1975), "That Was Then... This is now" (1979) i "Domando al campeón" (1988).

   -Com va afrontar l'immens éxit de la seva primera novel·la tenint només 17 anys? Recomanaria aquesta experiència tan precoç a qualsevol adolescent?
   -L'éxit de "Rebeldes" va anar de mica en mica. Tot i rebre bones crítiques des del principi, les recomanacions van anar de boca en boca fins a convertir-se en una novel·la que fins i tot ara continua "in crescendo". Sempre he estat bastant madura. De fet, crec que vaig afrontar l'éxit millor del que ho haurien fet molts adults. Respecte a si recomanaria la meva experiència, suposo que sí. A més, gràcies a ella vaig conèixer a molta gent amb qui tenia moltes coses en comú, com per exemple, al meu marit.

   -Parlant d'ell, com li va canviar la vida d'escriptora al casar-se?
   -Haig de confessar que ell em va ajudar moltíssim. DE fet, despres de la publicació de "Rebeldes" vaig patir un bloqueig descriptora, el qual vaig superar gràies al seu consell d'escriure cinc pàgines cada dia abans de sortir de casa.

   -Les seves novel·les juvenils reflexen temes com la relacio entre germans, les diferències entre les classes socials, la relació entre amics i els problemes amb les drogues. Ha viscut alguna d'aquestes experiències? Quin era el seu objectiu escrivint sobre això?
    - La veritat és que no n'he viscut cap jo mateixa, però sí he vist bons amics i companys que han passat per això. També em semblà interessant parlar sobre les diferències entre les classes socials, ja que és i serà sempre present entre els joves dels Estat Units.
Com a objectiu pretenia arribar a tots els tipus de joves, que tothom eese entís identifical amb algun dels personatges o situcions.



   -Canviant de tema, quatre de les seves novel·les han estat adaptades al cinema i de fet, vostè apareix com a extra en una d'elles. Creu que veure la novel·la en forma de pel·lícula treu la màgia de llegir?
   -Òbvimaent, el fet de no imaginar tu mateix com són els personatges i com reaccionen fa que la màgia de la lectura es perdi. No obstant això, apareix la màgia del cinema, on els personatges també et conquisten i t'emocionen.

   -Actualment, quins projectes està duent a terme?
   -Estic escrivint una novel·la còmica de suspens paranormal, que és molt divertida d'escriure. Però intento viure sense estrès i lluny de la capital. Així que estic vivint en un ranxo, on combino montar a cavall i escriure, les meves dues grans passions.

   -Pràcticament ha dedicat tota la seva vida a escriure. No ha pensat mai en deixar de fer-ho i centrar-se exclussivament en la seva família i en altres passions, com la de montar a cavall?
   -Sincerament, tot i que de vegades em donen ganes de tirar-ho tot per la borda, la literatura és pel que he vingut al món. No seria jo sense les meves llargues estones de llegir al sofà o d'escriure amb una tassa de xocolata calenta a la mà. Sóc una missatgera de la màgia de les paraules, com tots els escriptors, independentment de l'éxit que tinguin. I intento fer arribar aquesta màgia a tothom.
Que els joves quedin encisats pels llibres que escric i que em feliciti gent diàriament és per a mi una gran satisfacció. Em fa molt feliç i és per això que mai seria capaç de deixar d'escriure.

Maria Fernández López
24 d'octubre del 2014

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per comentar!! Les vostres peticions i opinions fan aquest blog encara més maravellós:)